|
• La producció més gran de cireres en la
província d'Alacant es troba en la zona emparada per la
Indicació Geogràfica Protegida "Cireres de la Muntanya
d'Alacant", creada el 1991 i situada a Alpatró (la Vall
de Gallinera).
Les Valls de la Marina Alta (la Vall d'Ebo, la Vall
d'Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar), a
més de Planes i Benimarfull, posseeixen unes especials
característiques agroclimàtiques per al cultiu del cirer.
Gràcies al relleu muntanyenc i proximitat a la costa fa
que es cullga la cirera més primerenca de tot l'estat
espanyol, donant lloc a una cirera de qualitat
excepcional.
- El cultiu de cireres és un dels més implantats i
tradicionals en aquesta zona geogràfica del territori
valencià, cultivat en moltes ocasions en explotacions
familiars.
La producció mitjana anual de cirera a la Cooperativa
Cireres Muntanya d'Alacant oscil·la entre els 500.000 kg
i els 800.000 kg de varietats predominants com son
Burlat, Early Lory, Prime Giant, Stark Hardy Giant,
Picota Ambrunesa i Sweet Heart.
En els últims quatre anys la cirera ha estat afectada
per la climatologia i això ha provocat un notable
descens de la producció. L'any 2018, va ser una
temporada de producció estàndard i a Cireres Muntanya
d'Alacant COOP CV es recolliren un total de 700.000kg,
mentre que el 2019 se'n recolliren uns 200.000 kg i en
2020 en foren 28.000kg, l'any 2021 es van recollir
107.000 kg i la previsió per al 2022 és d'una perduda de
producció del 99-100%.
- Amb aquest any, ja en van 4 d'una collita nefasta a
causa de les adversitats climatològiques que afecten la
producció a causa de la falta de pol·linització i de
quallat.
Els diferents municipis afectats realitzen una crida a
l'Administració General de l'Estat perquè declare aquest
punt del territori com a zona afectada greument per una
emergència de protecció civil, el que ve a ser, zona
catastròfica.
A més cal tindre en compte que la producció agrícola de
les Valls està marcada per minifundis i abancalaments de
pedra en sec situats en una orografia que dificulta el
treball diari de tantes famílies que treballen aquest
cultiu des de temps immemorables, en uns municipis
marcats per l'increment en els últims anys d'un notori
despoblament.
La pedra en sec està reconeguda com a Patrimoni
Immaterial de la Humanitat, per la qual cosa els
diferents municipis afectats conjuntament amb Cireres
Muntanya d'Alacant COOP. CV insten a la totes les
institucions agràries i especialment a la Conselleria
d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència
Climàtica i Transició Ecològica a prendre mesures per a
la protecció i foment de la conservació d'aquesta
producció agrària, amb l'objectiu d'aconseguir el
reconeixement sobre aquesta situació d'emergència social
i agrària que està sofrint aquesta zona, arran de les
males temporades de recol·lecció dels últims quatre anys.
A aquesta lamentable situació, cal afegir que la quasi
totalitat del sector agrari de la cirera es troba
desprotegit al no poder assegurar la seva collita de
cirera en el mòdul de rendiments a causa del cost elevat
de l'assegurança sent de 0.35€ - 0.50€/ kg. Per tal
motiu l'agricultor només pot assegurar la seua collita
per a les pluges, quedant sense cobertura quan la
producció es veu afectada pel quallat de la flor o
altres efectes adversos.
Aquests fets determinen que el sector agrari de cirera
no assegure la collita i quan es produeixen temporades
catastròfiques de forma correlativa, tal i a mesura que
està ocorrent, es produeix una conseqüència palpable com
és l'abandó de la producció agrària en aquesta zona
geogràfica. A causa de aquestes circumstàncies dels
últims anys es té previst que de no revertir-se la
situació actual la previsió d'abandó suposarà més del
45% en els pròxims 5 anys.
El patrimoni agrícola és clarament el principal pilar
econòmic que sosté aquests municipis, i d'aquest sector
depenen altres factors socioeconòmics que afecten el món
rural: el turisme sostenible, la densitat de població,
el manteniment de serveis mínims... És una evidència que
si no es prenen mesures urgents i contundents en
l'agricultura, aquesta està condemnada a desaparéixer i
amb ella, els pobles de l'entorn rural. |
|
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2022 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |
