• L’Ajuntament inaugura una escultura de
Ferran Molió en record dels 15 veïns afusellats pel
franquisme i la consellera Pérez Garijo lliura el
Taulell de la Memòria de la Generalitat a la família de
Fernando Seguí Garcia.
• Àlex Ruiz: “És important comptar amb espais físics de
la memòria per a que les generacions que vinguen
darrerre sàpiguen allò que va passar”.
El poble de Bellreguard va rescabalar dissabte la
memòria dels veïns del poble represaliats pel franquisme,
saldant així un deute de dècades i retent homenatge a
tots aquells bellreguardins que van lluitar per la
llibertat i en contra del feixisme. En un acte que es va
desenvolupar al Cementeri Municipal, l’Ajuntament,
representat per l’alcalde Àlex Ruiz i membres de la
Corporació, va descobrir una escultura realitzada per
l’escultor local Ferran Molió en record dels 15 veïns de
Bellreguard que van ser afusellats i soterrats en fosses
comunes.
A més, l’acte va servir també per homenatjar Fernando
Seguí Garcia, el bellreguardí assassinat fa ara 80 anys
al camp de concentració nazi de Gusen (Àustria). La
consellera de Participació, Transparència, Cooperació i
Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, va lliurar als
seus familiars el Taulell de la Memòria de la
Generalitat Valenciana.
L’emotiu acte va comptar amb la presència de familiars
dels represaliats. D’ells, van intevindre tres: l’ex
alcaldessa Pepa Bonet, Josefa Costa i Marina Sanmartín,
que van agrair aquesta reparació de “la memòria dels
nostres pares i mares, avis i àvies”, fent de
Bellreguard “un poble més just, més democràtic”.
Precisament dissabte es complien 79 anys del dia en que
va tindre lloc el darrer afusellament d’un veí de
Bellreguard pel franquisme, al paredó del cementeri de
Paterna. L’alcalde, Àlex Ruiz, va posar de relleu que
cap dels represaliats havia comés delicte de sang algú,
com revetla la documentació de cadascun dels juís, la
qual cosa posa encara més de manifest la crueltat
d’aquells assassinats. “No cap més dignitat per metre
quadrat que la que tenim ací present”, va assenyalar
Ruiz.
L’acte de dissabte, amb la inauguració de l’escultura de
Ferran Molió, deixa testimoni de la lluita per la
llibertat d’aquells bellreguardins que moriren a mans
del franquisme i el feixisme. I és que, segons l’alcalde,
“és important comptar amb espais físics de la memòria
per a que les generacions que vinguen darrere sàpiguen
allò que va passar”.
Per la seua banda, la consellera Pérez Garijo va
remarcar també la necessitat de “fer justícia, memòria i
reparació” per a “tancar les ferides” que va obrir la
guerra i la repressió posterior.
L’acte va comptar amb la presència dels exalcaldes de
Bellreguard Ximo Muñoz, Josep Seguí, Pepa Bonet,
Francesc Avargues, Facund Puig i Joan Marco, així com
l’actual, Àlex Ruiz. També hi assistiren el president de
l’Associació Republicana de la Safor, Salvador Sanchis;
la presidenta de l’Associació de Víctimes del Franquisme
del Cementeri de Gandia, Núria Martin; i la presidenta
de l’Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 100
del cementeri de Paterna, Teresa Llopis.
L’Agrupació Artístico Musical ‘Santa Cecília’ de
Bellreguard va participar amb la interpretació de
diverses peces i l’acte va concloure amb el dipòsit d’un
ram de flors per part dels dos únics fills encara vius
dels 15 represaliats, Isabel Borràs i Vicent Gregori,
als peus de l’escultura realitzada per Ferran Molió. En
la seua peanya també va ser col·locat el Taulell de la
Memòria en honor a Fernando Seguí Garcia. |
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2020 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |