|
• Un equip de geo-radar d’una empresa
especialitzada, subvencionat per la Diputació de
València, hi buscarà durant dos dies al subsòl. Es
tracta de la primera fase i l’objectiu és localitzar les
persones desaparegudes de Gandia i la comarca,
exhumar-les, perquè les seues famílies, majoritàriament
agrupades en l’Associació de Víctimes del Franquisme de
Gandia, puguen enterrar-les amb la dignitat que totes
les víctimes es mereixen.
• La col·laboració de les institucions, associacions,
familiars, antics enterradors, arxiu històric municipal,
historiadors i arqueòlegs... està sent clau en els
treballs de localització de la fossa o fosses. En un
parell de setmanes es coneixeran els resultats.
• Begoña Albero Botella, néta de Tomás Albero Torres,
afusellat i enterrat en la fossa de Gandia el 7 d’agost
de 1939: “Mon pare tenia set anys i recorda perfectament
el lloc del cementeri on hi va veure excavada la fossa i
on van afusellar son pare. El meu avi no era cap
criminal, només va lluitar per les llibertats. No volem
venjança, sinó que el silenci dels nostres familiars
s’acabe i puga eixir a la llum”, per justícia i dignitat.
El regidor delegat de Memòria i Qualitat Democràtica,
Nahuel González, juntament el Diputat provincial
d’Hisenda, Vicent Mascarell, i la membre de l’Associació
de Víctimes del Franquisme de Gandia, Begoña Albero
Botella, han informat aquest matí que una empresa
especialitzada realitza hui i demà treballs de geo-radar
al cementeri municipal de Gandia per tal de localitzar
la fossa o fosses comuns on s’estima que hi puguen estar
les restes de 62 persones desaparegudes, afusellades
durant el franquisme, de Gandia i la comarca. Es tracta
d’una primera fase, que tindrà un cost d’entre 2.000 i
3.000 €, finançada al 100 per cent per la Diputació de
València.
La col·laboració d’institucions com l’Ajuntament, l’ens
provincial, la Generalitat o el Govern Central,
juntament amb l’Arxiu Històric, que ha recollit durant
anys testimonis de familiars de les víctimes, dels
enterradors, associacions, mapes topogràfics, etc... ha
permès treballar en dues hipòtesis, ja que alguns
testimonis es contradiuen. La primera, que la fossa hi
puga estar situada a la part dreta de l’entrada del
cementeri, on no hi ha nínxols i, per tant, seria més
fàcil la geo-localització. La segon, darrere del panteó
de “Los Caídos”, on la recerca seria més complicada per
la presència de nínxols. En dos o tres setmanes se
sabran els resultats i, de ser positius, s’iniciaria una
segona fase de ‘cates’ prèvia a l’exhumació. Uns
treballs finançats també per la Diputació de València.
“És una tasca difícil, perquè es tracta d’un cementeri,
però calia fer-ho, perquè els familiars de les víctimes
desaparegudes eren molt majors, en compliment de la Llei
de Memòria Democràtica, i perquè volem la recuperació de
la dignitat i la justícia. És una tasca democràtica que
supera qualsevol ideologia”, ha assegurat González.
“40 anys després, és la primera vegada des de l’arribada
de la democràcia que es fa un esforç per trobar les
persones desaparegudes, que s’enceta el procés de fer
justícia i recuperar la dignitat de les persones que van
lluitar per a defensar les llibertats. Al final, el que
es busca és que les famílies tinguen dret a un
enterrament digne per als seus pares, oncles, avis,...
Només per això, val la pena estar al costat de les
víctimes”, ha destacat Mascarell.
Des de l’Associació de Víctimes del Franquisme de
Gandia, han agraït l’interès de la Generalitat, la
Diputació i l’Ajuntament, així com la col·laboració de
familiars i persones desinteressadament, com
l’Associació Republicana de la Safor, la Fossa 100 de
Paterna, etc... “Hui és un dia en el qual dipositem
moltes il·lusions i esperances per tal d’arribar a
l’objectiu de recuperar els nostres familiars, per
dignitat. No volem venjança, volem que el silenci de les
famílies s’acabe i puga eixir a la llum”, ha indicat
Albero. L’associació engloba als familiars de la majoria
de víctimes, però no hi són tots. Per això, tot i
respectar el seu dret al silenci, demana la
col·laboració dels familiars de desapareguts que puguen
estar enterrats en la fossa de Gandia.
TOMÁS ALBERO TORRES
Precisament, el testimoni del pare de Begoña, de 87 anys,
ha estat clau en la recerca de la fossa de Gandia. Tenia
7 anys quan, juntament sa mare, va visitar al cementeri
el lloc on acabava de ser afusellat son pare, Tomàs
Alberto Torres, natural d’Alcoi i veí d’Oliva, un 7
d’agost de 1939. La guerra ja havia finalitzat i
l’ajusticiament s’hi va produir durant la dictadura
franquista. “Mon pare recorda perfectament el camí cap
al lloc on hi va veure la fossa oberta amb cadàvers i un
mur amb taques de sang. El meu avi no va cometre cap
crim de sang... Perquè les nostres víctimes no eren
criminals, sinó que defensaven les llibertats”. |
|
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2019 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |
