|
• L'any 2022 la Inspecció de Treball a la
Comunitat Valenciana va realitzar 21 actuacions
relacionades amb l'assetjament que van donar peu a només
2 requeriments i a cap infracció. El sindicat reclama
als poders públics estudis actualitzats, perquè les
dades són imprescindibles per a dissenyar estratègies
eficaces d’abordament d'un fenomen invisible.
En l'assemblea realitzada amb motiu del Dia
Internacional per l'Eliminació de la Violència contra
les Dones en la seu de CCOO-PV a València, la secretària
de Dones i Igualtat, Cloti Iborra, ha posat l'accent en
la carència de dades respecte a l'assetjament sexual en
l'àmbit laboral, una de les manifestacions de la
violència masclista més invisible. “Hi ha molt poques
dades i les que tenim són alarmants, la darrera
macroenquesta de violència contra la dona indica que més
d’1,4 milions de dones afirmen haver patit assetjament
sexual en el seu lloc de treball”, ha alertat.
El 98 % dels agressors sexuals en l'àmbit laboral són
homes “estem davant d’una qüestió de gènere, molt
invisibilitzada, que a més pateix d’un greu problema
d’infradenúncia i que afecta desproporcionadament les
dones, com afirmen l’OIT i l’Agència de Drets
Fonamentals de la UE”.
L’any 2021, CCOO va elaborar un estudi per a la
Delegació del Govern on constatàrem que hi ha un greu
problema d'infradenúncia. El 72 % de les víctimes no
posa la situació d'assetjament en coneixement de les
empreses, el 62 % d'elles per por de patir represàlies,
a ser acomiadades, a perdre la autosuficiència econòmica.
“L’autonomia econòmica és la base de l’empoderament i la
llibertat de les dones” ha recordat.
Respecte a la infradenúncia, la responsable sindical ha
contextualitzat aquesta resistència “les dones tenen por
a denunciar perquè saben de la tolerància i impunitat
davant comportaments que fins i tot poden ser
constitutius de delicte”. Malgrat no ser les agressores
“quan fan un pas endavant continuen sent qüestionades,
des de Nevenka Fernández, fins a Jennifer Hermoso, i els
resulta molt complicat deslligar el seu nom de les
conseqüències d’actuacions que només haurien de
penalitzar als assetjadors” ha recordat.
Cal tenir en compte que d’una denúncia poden sortir
diverses actuacions, i que els requeriments incomplets
poden convertir-se en infraccions. Poden haver
infraccions sense requeriment previ si estem davant
d’incompliments molt fragants segons la Llei sobre
infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS). L’any
2022 la Inspecció de Treball a la Comunitat Valenciana
va realitzar 21 actuacions en relació a l’assetjament
sexual, que va donar peu a 2 requeriments i cap
infracció. Respecte a la discriminació per raó de sexe,
hi hagueren 205 actuacions, que donaren peu a 18
requeriments i sols 2 infraccions.
Iborra ha atribuït aquesta desproporció entre agressions,
denúncies i reparació a les víctimes a la dificultat
probatòria i, en ocasions, a la falta de formació i de
sensibilització al respecte. “En la prevenció de la
violència sexual en el treball cal tenir en compte que
ens enfrontem a comportaments normalitzats, difícils
d’identificar, prèviament a la denúncia, cal informar-se
i assessorar-se, però l'atenció tampoc es pot
condicionar que es denuncie, aquest ha de ser l’horitzó
no una condició” ha recordat.
Des de CCOO-PV es demana als governs la realització
d’estudis actualitzats, les dades són imprescindibles
per a dissenyar les estratègies eficaces d’abordament
d’un fenomen invisible. “Cal anomenar-lo, fer pedagogia
de quins comportaments han de deixar de ser tolerats,
coordinar les actuacions i garantir els mitjans
necessaris. CCOO considera un factor fonamental la
sensibilització de tots els agents involucrats -agents
judicials, Inspecció de Treball- perquè siguen capaços
d’identificar l’assetjament laboral com una violència
masclista que cal perseguir, i d’atendre adequadament
les persones afectades” ha reivindicat.
La prevenció i l’actuació davant l’assetjament sexual i
per raó de sexe és una responsabilitat empresarial però
també una competència sindical, com diu l’OIT en el
Conveni 190, però també l’Estat, l’Estatut dels
Treballadors, la Llei de prevenció de riscos laborals,
la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes i la
recent llei 10/2022, de garantía integral de la
llibertat sexual.
Prèviament a l’assemblea, la plaça Nàpols i Sicília ha
sigut l’escenari d’una performance en homenatge a les 52
dones assassinades des de gener de 2023. Cloti Iborra ha
recordat que la violència contra les dones té causes
pròpies que fan necessari un nom i un tractament propi,
personal especialitzat en l'atenció i ajudes econòmiques
específiques.
En el seu parlament, la secretària ha reiterat que “les
paraules importen, serveixen per convéncer però també
per enganyar. Parlar de violència de gènere és parlar de
la realitat, ocultar-la en altres terminis és estafar a
les dones, és estafar a la societat compromesa amb la
igualtat. Avui, ací i ara, les anomenarem, les
visibilitzarem i les recordarem, perquè les seues vides
han estat arrabassades” .
La secretària general de CCOO-PV, Ana García Alcolea ha
instant a combatre les forces reaccionàries “que aposten
per la tornada de ‘l’home de veritat i ‘la dona com Déu
mana’, que qüestionen drets que crèiem fortament
establits, com el de l'avortament i que neguen la
violència de gènere malgrat les agressions,
l'assetjament sexual en el treball, el maltractament
psicològic o econòmic, i les 1.237 dones assassinades
des de l'inici del registre l'any 2003”.
Comissions Obreres exigeix tolerància zero davant
qualsevol tipus de violència de gènere, denuncia els
discursos negacionistes que pretenen ocultar la realitat,
que banalitzen el masclisme existent que és la base en
la qual se sosté la violència masclista. La secretària
general del CCOO-PV ha reclamat, al Govern de l'Estat,
recursos per a la prevenció i l'atenció a les víctimes,
i al Consell, l'activació de totes les polítiques
actives d'ocupació per a oferir un futur digne a les
dones que pateixen violència de gènere. El sindicat ha
votat en contra dels pressupostos de LABORA, perquè
entén que no es dediquen els recursos suficients.
García ha denunciat l'agreujament de factors
estructurals que són el caldo de cultiu de les
violències masclistes. La feminització de la pobresa,
una major taxa de desocupació (60 %), major precarietat
i parcialitat laboral, una sobrecàrrega de cures en
solitari. “La palanca del canvi està en l'educació per a
la igualtat i el foment de la corresponsabilitat,
necessitem polítiques actives d'igualtat eficaces i
recursos suficients per a prevenir, protegir i atendre
millor les víctimes” ha afirmat.
La Llei d'igualtat assenyala que les empreses han de
promoure condicions de treball que eviten aquests
assetjaments en l'àmbit laboral. “Hem de reclamar la
negociació conjunta de protocols de prevenció i accions
de sensibilització, per a facilitar les denúncies i
protegir a les treballadores”, ha recordat. |
|
• © valenciadiario.com
© valenciadiario.es © valenciadiario.eu - 2015-2023 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total
o parcial de los contenidos ofrecidos a través de esta
Web, salvo autorización expresa de valenciadiario.com, o
de valenciadiario.es.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |
