|
• Ondara ha estat l’encarregada d’acollir
la tercera edició d’aquestes trobades organitzades per
la MACMA.
• El dissabte 21 d’octubre la Casa de la Cultura va
reunir a més de 60 lectors i lectores dels diferents
grups de lectura de la Marina Alta.
• Com en edicions anteriors, el motiu de la trobada era
escoltar de primera les explicacions de l’autor sobre el
llibre que prèviament tots havien llegit.
• En aquesta ocasió, la novel·la seleccionada havia
estat La mirada de vidre (Bromera, 2019) amb qui Anna
Moner (Vila-real, 1967) va ser guardonada amb el Premi
Ciutat d’Alzira 2018.
L’acte va començar amb la benvinguda als assistents per
part de Nerea Mallol com a Regidora de Cultura de
l’Ajuntament d’Ondara, qui va agrair als assistents i
organitzadors tota l’aportació per al foment de la
lectura que suposen les trobades. Seguidament va prendre
la paraula Mónica Palacios, reconeguda contacontes de la
Marina Alta, qui en aquesta ocasió compartir un conte
d’origen nigerià, amb el que es va posar de manifest la
universalitat de les narracions tradicionals i de la
importància de compartir les històries.
A continuació, Moner va voler començar projectant
algunes fotografies de la Barcelona de principis del
s.XX. L’objectiu de l’escriptora era que els lectors
podessen relacionar les imatges amb les descripcions de
la novel·la. Una selecció de fotografies de les
principals vies de la capital catalana, que com bé va
assenyalar Moner, entre altres coses permeten
contextualitzar aspectes com són la forma de vestir o la
manera com es relacionen les diferents classes socials
de l’època.
Per tal de continuar desgranant La mirada de vidre,
Vícen Mulet i Llúcia Boronat, bibliotecàries de Gata de
Gorgos i d’Ondara, respectivament, van voler
preguntar-li a Moner per alguns aspectes de l’obra, com
és la sinistra obscuritat i atrocitat presents en la
història, i que inclús, tal i com van confessar alguns
dels presents, va posar a prova la capacitat dels
lectors per continuar amb el llibre.
A partir d’aquestes i d’altres preguntes del públic,
Moner va explicar que ella té una confiança plena amb
els lectors, i per tant els tracta tal i com a ella li
agrada que la tracten com a lectora. És per això que la
novel·la busca la incomoditat, transitant per l’abisme
nietzschià, al qual cal mirar però intentar no caure.
Aquesta foscor, on tenen cabuda la venjança i la maldat,
és segons l’escriptora on es troba la bellesa sublim, és
a dir, aquell horror que resulta agradable al lector. A
més, reconeix que la seua voluntat és posar a prova al
lector, però que la literatura té eixe gran potencial,
el d’apropar-se de manera segura a situacions gens
desitjables, ja que en qualsevol moment, i a diferència
de la realitat, tot acaba amb un senzill tancament de
pàgina.
Tal i com Moner confessa, primer ha estat artista
plàstica i després escriptora, pel que resulta
inevitable relacionar aquest bagatge artístic en el
tractament estètic de la seua obra, en la que impera la
dicotomia llum i ombra. Un tractament plàstic que també
ha estat traslladat a la il·lustració de la coberta del
llibre, la qual ha estat una obra conjunta d’ella i del
seu company Sebastià Carratalà. |
|
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2023 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |
