• La producció més gran de cireres en la
província d’Alacant es troba en la zona emparada per la
Indicació Geogràfica Protegida “Cireres de la Muntanya
d’Alacant”, creada el 1991 i situada a Alpatró (la Vall
de Gallinera).
• Les Valls de la Marina Alta (la Vall d’Ebo, la
Vall d’Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar),
a més de Planes i Benimarfull, entre d’altres,
posseeixen les especials característiques
agroclimàtiques per al cultiu del cirer. Gràcies al
relleu muntanyenc i proximitat a la costa fa que es
cullga una cirera primerenca i d’excepcional qualitat.
• El cultiu de cireres és un dels més implantats
i tradicionals en aquesta zona geogràfica del territori
valencià, cultivat en moltes ocasions en explotacions
familiars.
A més cal tindre en compte que la producció agrícola de
les Valls està marcada per minifundis i abancalaments de
pedra en sec situats en una orografia que dificulta el
treball diari de tantes famílies que treballen aquest
cultiu des de temps immemorables, en uns municipis
marcats per l’increment en els últims anys d’un notori
despoblament.
La producció mitjana anual de cirera a la Cooperativa
Cireres Muntanya d’Alacant, per posar un exemple,
oscil·lava en anys normals de producció entre els
500.000 kg i els 800.000 kg de varietats predominants
com son Burlat, Early Lory, Prime Giant, Stark Hardy
Giant, Picota Ambrunesa i Sweet Heart.
En els últims cinc anys la cirera ha estat afectada per
la climatologia i això ha provocat un notable descens de
la producció. L’any 2018, va ser una temporada de
producció estàndard i a Cireres Muntanya d’Alacant COOP
CV es recolliren un total de 700.000kg, mentre que el
2019 se’n recolliren uns 200.000 kg i en 2020 en foren
28.000kg, l’any 2021 es van recollir 107.000 kg i el
2022 es van recollir al voltant de 4000 kg. Pel que fa
al 2023 i com a cas excepcional tancarà les seues portes
al públic, després de més de 40 anys de funcionament,
per la nul·la producció de cirera al nord de la
província d’Alacant.
L’ESCENARI DEL CANVI CLIMÀTIC A AQUEST TERRITORI
MARCA DIFERENTS CONDICIONATS:
- Períodes de pluja anormalment llargs, com és el cas
del mes de març del 2022 a la Vall de Gallinera que va
acumular 927 litres en 14 dies seguits de pluja.
- Acumulació d’hores fred en períodes no favorables, com
per exemple el trasllat de l’acumulació d’hores fred als
mesos de gener i febrer quan realment caldria
concentrar-se en novembre i desembre per a una major
viabilitat del cultiu.
- Variacions brusques de temperatura que durant l’època
de la floració perjudiquen la pol·linització.
RESPECTE A L’ESCENARI DE LA PRODUCCIÓ DE LA CIRERA EN
AQUESTA OROGRAFIA DE MINIFUNDIS DISPOSA D’AQUESTS
CONDICIONATS:
- Elevats costos de producció: s’estima que una hectàrea
de cultiu de cirera, en aquest indret del territori, té
un cost anual de 8500€, que vindrien a ser 708€ per
fanecada de cost anual.
- La no adaptació de la cobertura de l’assegurança de
rendiments a aquest territori de minifundis: a pesar de
tindre el mateix cost de l’assegurança, haver declarat
durant 5 campanyes seguides sinistres per falta de
collita comporta reduccions fins al 50% de la producció
assegurada.
- L’aparició d’una nova plaga, com és la Drosophila
suzukii que provoca grans danys en la collita, sent el
principal problema el desconeixement de tractar-la per
gran part dels i les productores i el poc suport tècnic
dels serveis oficials de la Generalitat Valenciana.
- Inadaptació de les varietats actuals en aquest context
de canvi climàtic.
- Problemes d’erosió per falta de manteniment dels
marges de pedra en sec que mantenen les terrasses de
cultiu, la falta de la rendibilitat de les explotacions
impedeix el manteniment d’aquestes infraestructures.
- Abandonament de gran part de les parcel·les de cultiu
que provoca la propagació i dificulta el control dels
incendis forestals.
A aquestes problemàtiques, arrossegades des de fa més de
10 anys, cal sumar-li el passat incendi dels municipis
del voltant de la Vall d’Ebo del passat estiu, on es van
arrasar gran part dels cultius agreujant així la
producció de cirera. I els quals possiblement no seran
recuperats donat que el present cultiu cada vegada és
més inviable.
Amb aquests dos escenaris, entrellaçats entre si, el
panorama agrari en aquests llogarets en perill de
despoblament del nord de la província d’Alacant,
FAN UNA CRIDA DESESPERADA A LA GENERALITAT VALENCIANA
PERQUE RESOLGA:
- Ajudes pertinents i adaptades a les persones
productores d’aquesta zona geogràfica que puguen
afavorir la sostenibilitat de la producció i la
immediata recuperació econòmica d’aquest cultiu que ha
estat sotmés a una contínua catàstrofe durant els últims
5 anys, a més d’ajudes destinades a mantenir la pedra
seca dels marges per evitar l’erosió del terreny i
l’abandonament del cultiu.
- Adaptació de les assegurances a les peculiaritats del
territori.
- Investigació tècnica per part dels serveis oficials
per adaptar les noves varietats al continu canvi
climàtic.
- Investigació tècnica per part dels serveis oficials
per controlar les noves plagues.
- El patrimoni agrícola és clarament el principal pilar
econòmic que sosté aquests municipis, i d’aquest sector
depenen altres factors socioeconòmics que afecten el món
rural: el turisme sostenible, la densitat de població,
el manteniment de serveis mínims… És una evidència que
si no es prenen mesures urgents i contundents en
l’agricultura, aquesta està condemnada a desaparéixer i
amb ella, els pobles de l’entorn rural.
- Els diferents municipis afectats realitzen una crida a
les Administracions Públiques de l’Estat perquè declare
aquest punt del territori com a zona afectada greument
per una emergència de protecció civil, el que ve a ser,
zona catastròfica i que a més atorgue les ajudes
pertinents per pal·liar l’abandonament del cultiu. |
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2023 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |