|
• El Palau Ducal dels Borja estrena fins
al 30 d’agost l’exposició itinerant “Laminoflèxia” (tècnica
constructiva de formigó armat). S’hi exhibeixen els 16
exemples d’estructures laminars que hi ha al territori
valencià, des del nord de Castelló fins al sud d’Alacant,
passant per Gandia (església de Sant Nicolau, Santa
Maria del Mar) o Oliva (gasolinera El Rebollet).
• Està organitzada per la Conselleria d’Habitatge i
Arquitectura Bioclimàtica i per l’Institut Valencià de
l’Edificació.
• L’acte ha comptat amb la presència del Vicepresident
segon del Consell i Conseller d’Habitatge i Arquitectura
Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau.
El Vicepresident segon del Consell i Conseller
d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez
Dalmau, l’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, el
vicealcalde i regidor d’Urbanisme, Josep Alandete i
altres autoritats com la Directora de l’Institut
Valencià de l’Edificació, Begoña Serrano, la Directora
General de Coordinació Institucional de la
Vicepresidència Segona, Àngela Ballester, el Director
General de Rehabilitació i Eficiència Energètica, Jaume
Monfort, el Director de l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura, Iván Cabrera, membres corporatius, etc,
han inagurat aquest matí al Palau Ducal dels Borja de
Gandia l’exposició ‘Laminoflèxia’. La mostra, que
s’estrena a Gandia abans de recórrer tota Espanya, està
organitzada per la Conselleria d’Habitatge i
Arquitectura Bioclimàtica i per l’Institut Valencià de
l’Edificació. I en ella s’exhibeixen, fins al 30 d’agost,
els 16 exemples d’estructures laminars que hi ha a la
Comunitat Valenciana (des del nord de Castelló, fins al
sud d’Alacant, passant per Gandia o Oliva): un sistema
de formigó armat capaç de cobrir grans superfícies amb
molt poca espessor. Per primera vegada, es recopilen
aquestes fotografies, plànols i maquetes per la seua
singularitat arquitectònica.
“Un treball que demostra que tenim una riquesa cultural
en el marc de la construcció d’edificis que cal
explotar, perquè també forme part de la nostra oferta
turística”. El vicepresident ha recordat que l’esperit
del Consell i la nova conselleria és recuperar fórmules
ecològiques, “que hem tingut sempre en les nostres
edificacions valencianes, aprofitant energies netes com
el sol o el vent, a més d’incorporar-ne des d’un marc
d’innovació. Això forma part de la transició verda que
volem assolir des del Consell amb la creació d’aquesta
segona vicepresidència”.
El fet que s’haja triat Gandia no és casual, atès que al
Grau tenim el privilegi de comptar amb l’exemple més
important i referent d’aquesta tècnica: l’església de
Sant Nicolau, de l’enginyer Eduardo Torroja, en
companyia de l’arquitecte Echegaray.
”Per tot això, l’exposició ‘LAMINOFLÈXIA’ compleix tres
objectius: En primer lloc, difondre el patrimoni
arquitectònic valencià, i els exemples que tenim a
Gandia; Posar en valor la cultura (som la primera
Capital Cultural Valenciana de la història). Gandia no
sols és cultura, sinó que també ofereix cultura. I, en
tercer lloc, diversificar l’oferta per al turisme
proposant activitats que no es concentren exclusivament
a la platja i dinamitzar el voltant del Palau. A Gandia
estem tractant de trencar la barrera entre la platja i
la ciutat, i estem potenciant el turisme urbà. Vull
expressar el meu agraïment a tots els qui han
possibilitat que puguem gaudir d’aquesta exposició, i
també convidar a tota la gent a què s’aprope a ella
perquè aprendran moltes coses interessants relacionades
amb l’arquitectura valenciana”, ha assegurat
l’Alcaldessa.
Per la seua banda, Alandete ha recomanat a la ciutadania,
els visitants, i els estudiants d’arquitectura en
particular, que visiten la mostra, “perquè els encantarà.
És un exemple de col·laboració entre institucions per a,
mitjançant la cultura, la investigació o la ciència,
donar un valor afegit a Gandia com a destinació
turística”.
ALTER ECO
Aquest és, precisament, l’esperit del projecte ALTER ECO
en el qual s’emmarca la mostra, en el sentit que aquest
programa busca alternatives al turisme de masses, i per
això s’intenta que els turistes s’apropen a conèixer la
ciutat a través de l’APP que s’ha desenvolupat. I amb
aquesta exposició, es dóna per conclòs el projecte,
després de tres anys en funcionament, i on Gandia ha
estat una ciutat pilot a Europa amb la posada en marxa
de diferents actuacions, com ara un estudi sobre la
situació dels apartaments turístics, la instal·lació
d’antenes a primera línia de la platja, i altres
iniciatives relacionades amb el turisme intel·ligent com
aplicacions via mòbil.
EL TEMPLE DE SANT NICOLAU
El temple es va començar a construir a principis dels
anys 60, quan a la platja de Gandia ja presumíem d’una
arquitectura contemporània de qualitat, amb els edificis
de l’Hotel Bayrén, la Colònia Ducal o els apartaments
Manila, Mi Descanso i Tropicana.
Va ser el pàrroc Miñana qui va fer que el president de
l’Atlètic de Madrid, Vicente Calderón, que estiuejava a
Gandia, animara el millor enginyer d’Espanya d’aleshores,
Eduardo Torroja, a edificar l’església de Sant Nicolau,
en companyia de l’arquitecte Echegaray.
Per cert, Torroja era el president de l’Institut Eduardo
Torroja de la Construcció, en el qual es va inspirar el
Govern Valencià dels anys 80 per tal de crear l’Institut
Valencià de l’Edificació. L’última obra de Torroja, de
fet, va ser l’església de Gandia, un edifici pioner a
Espanya per la qualitat i per la utilització del sistema
de formigó armat que admirem en esta exposició, i en la
qual també trobem l’església de Santa Maria del Mar,
també de l’arquitecte Echegaray. |
|
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2019 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |
