• Gran preocupació per la “prova pilot”
anunciada per la Generalitat de Catalunya que “premia”
la cacera de senglars amb 50 euros per animal mort.
Les entitats ecologistes i de defensa animal agrupades a
la campanya La Veritat de la Cacera s’han mostrat molt
critiques i preocupades per la gestió cinegètica de la
Generalitat de Catalunya, pel que consideren una visió
esbiaixada de la realitat i la connivència amb un sector
social (el dels caçadors) cada cop més qüestionat.
Segons els col·lectius de La Veritat de la Cacera, falta
molta informació sobre la gestió cinegètica, doncs no hi
ha procediments de participació social àmplia i plural
en aquest àmbit: el Consell de Caça només compta amb un
únic representant de les entitats conservacionistes, i
la seva dinàmica és molt limitada (poques reunions a
l’any, poca rellevància de les deliberacions que s’hi
fan i manca total de transparència).
Manca informació pública i transparent de les dades de
poblacions de fauna salvatge, i a més les dades de què
es disposen s’elaboren amb la informació que proporciona
una part interessada (les societats de caçadors). Per
això, traslladen una forta queixa a l’administració de
la Generalitat (Departament d’Agricultura) i reiteren
que sense informació, no poden recolzar de cap manera
les mesures com l’increment de la pressió de caça sobre
les poblacions de fauna salvatge.
També es posa de manifest la ineficàcia de la cacera com
a eina de control de poblacions. Si veiem les dades
oficials, que no recullen la totalitat d’animals abatuts,
veiem que les captures s’incrementen cada any, mentre
que el discurs oficial afirma que cada any hi ha més
problemes. Per tant, sembla evident que la caça està
fracassant com a eina de regulació de poblacions.
SENGLARS MORTS ANUALMENT EN TEMPORADA OFICIAL DE CAÇA
1:
2013-14: 32.700
2014-15: 34.800
2015-16: 47.700
2016-17: 55.390
Tot i que és important recordar que es cacen animals
fora de la temporada oficial, i que les dades de les
societats de caçadors sempre són incomplertes.
Existeixen estudis, pel contrari, que relacionen
l’increment de la pressió cinegètica sobre el senglar
amb un increment de la seva capacitat reproductiva, cosa
que explicaria l’augment de població 2.
Vistes les dades, no sembla raonable pensar que
retribuir als caçadors per la seva activitat lúdica
sigui una mesura útil per controlar les poblacions de
senglar. A més, la mesura planteja dubtes en quant a la
seva legalitat, que les entitats ecologistes i de
defensa animal estudiaran per si es pot haver incorregut
en alguna irregularitat. Des d’un punt de vista econòmic,
d’altra banda, la mesura és poc menys que absurda: si es
pagués 50 € per cada senglar abatut, costaria a la
Generalitat més de 2’7 milions d’euros a l’any, xifra
totalment desorbitada. Així, si la mesura no és
generalitzable, no s’entén quin és el seu sentit.
Finalment, La Veritat de la Cacera torna a reclamar que
es faci un procés seriós, àmpliament debatut socialment
amb la implicació activa de les entitats ecologistes,
que analitzi la problemàtica des de les seves múltiples
facetes. Els problemes complexos requereixen de
solucions complexes.
AIXÍ, CAL UN PROGRAMA DE GESTIÓ DE LES POBLACIONS
SALVATGES QUE INCLOGUI, AL MENYS:
• Control i sanció per a qui subministra menjar a
animals salvatges (ciutadania i caçadors).
• Mesures tècniques de reducció de l’aliment disponible
a zones urbanes (contenidors d’escombraries).
• Estudi de mesures per recuperar els depredadors
naturals del senglar (com el llop).
• Mesures tècniques i econòmiques de suport a la pagesia
per a impedir l’accés dels senglars a zones conreades.
• Estudi d’alternatives no cruentes per la reducció de
la fecunditat (prova pilot actualment en marxa a
Collserola d’esterilització).
• Campanya d’educació ambiental sobre la fauna salvatge. |
• © valenciadiario.com
© valenciadiario.es - 2015-2019 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total
o parcial de los contenidos ofrecidos a través de esta
Web, salvo autorización expresa de valenciadiario.com, o
de valenciadiario.es.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |