|
• El Ple de la Corporació ha acordat
presentar un requeriment a la Generalitat Valenciana
perquè derogue aquells aspectes del Pativel que afecten
negativament els interessos de la seua ciutadania.
• En el cas que aquest requeriment no siga atés,
l'Ajuntament d'Oliva es vorà obligat a interposar un
recurs contenciós-administratiu front al Pativel, tal i
com ja va fer amb el Reial Decret 638/2016 del govern
central, el qual, per qüestions d'inundabilitat, també
afectava greument el terme municipal oliver.
De la mateixa forma que en març de 2017 l'Ajuntament
d'Oliva va iniciar els tràmits que van culminar en la
interposició d'un recurs contenciós-administratiu contra
el Reial Decret 638/2016 (BOE 29-12-2016) per les
enormes repercussions que la nova regulació en matèria
d'inundabilitat anaven a tindre sobre el seu terme
municipal, ara l'Ajuntament d'Oliva també inicia els
tràmits per intentar evitar les greus conseqüències que
l'entrada en vigor del Pativel està comportant per al
litoral oliver.
L'11 de maig de 2018 es publicava al DOGV el Decret
58/2018, de 4 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el
Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del
litoral de la Comunitat Valenciana i el Catàleg de
platges de la Comunitat Valenciana, conegut popularment
com el Pativel.
Durant la tramitació d'aquest document, l'Ajuntament
d'Oliva ja es va oposar al mateix, pels motius esgrimits
a les al·legacions aprovades pel Ple en dates 26 de
gener de 2017 i 15 de juny de 2017. Motius que poden
sintetitzar-se d'aquesta forma:
- No afronta un dels principals problemes que pateix la
infraestructura verda del litoral oliver i del sud de la
Safor, com és la qüestió de la regressió del litoral, o
erosió costanera. Ni tan sols fa menció d'este greu
perill que pateixen els nostres ecosistemes dunars.
- A la catalogació de platges no es té en compte la
singularitat de les platges d'Oliva, un 78,81% de les
quals estan catalogades com a trams 'naturals' N1 (7,03
km dels nostres 8,9 km de costa). Tot i que bona part
d'aquestos trams de platges 'naturals' N1 (6,22 km)
tenen sòl urbanitzat darrere seu. Dues singularitats que
no són tingudes en compte al Pativel, a pesar de ser un
dels pocs municipis que presenta estos percentatges.
- Planteja una quantitat desproporcionada de 'sòl no
urbanitzable de protecció del litoral' en parlar de 500
metres de profunditat des de la ribera del mar. Quan la
funció protectora del sistema dunar, així com la funció
de complement de qualitat turístic-social i la de
corredor funcional quedarien garantides amb la franja
litoral de 200 metres que planteja l'Estratègia
Territorial de la Comunitat Valenciana.
- Es limita a protegir allò que queda després de la
voràgine depredadora del territori litoral, sense
plantejar-se com a objectius l'ampliació dels espais
mediambientalment valuosos, com ara la restitució del
sistema dunar en aquells trams de platges d'on va ser
eliminat. I això unit al fet que no contempla cap tipus
de compensació-gratificació per a aquells propietaris i
propietàries de sòl que fan possible l'existència dels
espais mediambientalment valuosos (ni per als
ajuntaments han fet possible la conservació i/o
regeneració dels sistemes dunars), genera terribles
greuges comparatius entre aquells que 'han actuat
malament' des del punt de vista mediambiental (que
resulten, paradoxalment, beneficiats) i aquells altres
que 'han actuat bé' des del punt de vista mediambiental
(que resulten, per contra, damnificats). En este sentit,
el greuge comparatiu més sagnant i evident és el que
s'observa entre les edificacions existents i les
parcel·les no edificades, dins dels 'sòls no
urbanitzables de protecció del litoral'. Mentre les
edificacions 'il·legals' queden 'amnistiades', amb
possibilitat de ser rehabilitades i adequades per a usos
residencials i terciaris; les parcel·les que no han
construït, en observança de la legalitat urbanística,
veuen enormement limitats els seus usos.
- No és realista (ni just), plantejar que siguen els
ajuntaments els qui absorbisquen els 'sòls no
urbanitzables de protecció del litoral' adscrivint-los a
processos de gestió urbanística com a parcs públics (PQLs).
No és just perquè tota la càrrega de la compensació
recau sobre els municipis, quan haurien de ser totes les
institucions públiques valencianes les que treballaren
conjuntament per aconseguir este gran objectiu
col·lectiu. Ni tampoc és realista perquè, a estes
altures del desenvolupament urbanístic valencià, resulta
impossible disposar dels sectors suficients com per
absorbir l'edificabilitat d'estes enormes extensions de
sòl (cal tindre en compte que parlem de 500.000 m2 per
cada km de costa reclassificada com a SNUPL).
Moltes d'aquestes coses podrien haver-se evitat, o, com
a mínim, haver-se tingut en compte, si el Pativel
s'haguera elaborat amb una major sintonia amb els
ajuntaments dels municipis costaners afectats. D'esta
forma haurien estat més presents i reflexionades les
singularitats de cada terme municipal.
Lamentablement, no va ser així, i ara només queda
defensar els interessos de la nostra ciutadania a través
dels procediments pertinents.
Així, al plenari de hui (10-7-2018), seguint el full de
ruta procedimental apuntat a l'acord adoptat pel Ple el
passat 31 de maig, la Corporació local, amb els vots
favorables de PP, Compromís, PSOE, Projecte Ciutadans i
Partit Gent d'Oliva, i el vot en contra d'EUPV-Acord
ciutadà, ha acordat requerir a la Generalitat
Valenciana, prèviament a la interposició d'un possible
recurs contenciós-administratiu, perquè derogue aquells
aspectes del Pativel que afecten negativament els
interessos de la ciutadania olivera.
D'aquest requeriment es donarà trasllat a la Generalitat
Valenciana als efectes previstos en els articles 44 i 46
de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa
Administrativa, i, en cas que, novament, no siguen
tingudes en compte les reivindicacions plantejades,
l'Ajuntament d'Oliva es vorà obligat a interposar un
recurs contenciós-administratiu front al Decret 58/2018,
pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial de la
infraestructura verda del litoral de la Comunitat
Valenciana i el Catàleg de platges de la Comunitat
Valenciana.
"A Oliva som molt conscients de la necessitat de
salvaguardar la infraestructura verda del litoral
valencià després de tants anys de destrucció
irresponsable de la mateixa. Però considerem que un pla
tan ambiciós ha d'anar acompanyat d'una major dotació
econòmica, que vinga a 'valorar' més esta
infraestructura verda, i a posar de manifest l'aposta de
tota la societat valenciana per la seua conservació i
ampliación. A Oliva, de fet, hem contribuït molt a
l'existència i manteniment de la infraestructura verda
del litoral. Cal recordar que els nostres cordons dunars
(muntanyars) representen una part molt, molt,
significativa del LIC Dunes de la Safor. Justament per
això quasi el 80% de les nostres platges estan
catalogades com a 'naturals' N1" assenyalava l’alcalde
d’Oliva, David González. |
|
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2018 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |
