• Geògrafs, economistes, ambientòlegs,
científics, tècnics en patrimoni i llauradors reunits a
Potries durant dos dies coincideixen en la necessitat
d’adoptar mesures urgents per a preservar el patrimoni
hidràulic.
Moltes i variades són les amenaces que fan perillar les
hortes històriques de nord a sud del territori valencià.
Malgrat haver perdut el seu prestigi en la societat
valenciana, una nova mirada vers a d’elles pot ajudar a
salvaguardar el clima, l’entorn, la biodiversitat i fins
i tot la sostenibilitat econòmica del camp. Valors
ecològics, patrimonials, econòmics, de sostenibilitat
del territori, avalen la necessitat de repensar el model
actual de modernització per reg per degoteig.
Un dels majors experts en Canvi Climàtic, el director
emèrit del CEAM, Millán Millán, adverteix que la
situació a la conca del Mediterrani està en l’umbral
crític, i recomana actuar de manera immediata i a nivell
global durant un període de 15 anys com a mínim per a
intentar revertir la situació. Millán ha assegurat que
“canviar les terres de cultiu per construcció augmenta
la temperatura, si a més no hi ha l’evaporació adient i
la terra no rep l’aigua que li cal destruiem el sòl”. Al
seu parer mantenir les hortes històriques ajuda a
provocar pluges a l’interior.
Des de la Fundació Assut, Vicent Sales, ha animat els
llauradors i llauradores a lluitar contra els embats de
les empreses de reg localitzat. “L’aigua ha de recòrrer
les sèquies i hem d’acabar amb el fals argument de que
el reg a manta malbarata l’aigua. Hem de defensar les
hortes tradicionals i la vida dels llauradors”.
A més, el reg tradicional garanteix la biodiversitat en
les conques dels rius. Ana Campo de l’Observatori del
Vinalopó manté que “el sol no són metres quadrats, és
alguna cosa viva, li cal matèria orgànica viva que
l'activen. Si reguem només en degoteig, no li tirem
aigua i es salinitza".
En el transcurs de la trobada s’han analitzat casos del
camp valencià on perviuen a la vegada el sistema de reg
per degoteig i el tradicional, és el cas de
l’experiència de la comunitat de regants del Carrissar-Elx
o el del Sindicato Privativo de la vega Baja. El
secretari d’aquesta entitat, Miguel Pedro Mazón apunta
que “el sistema tradicional de reg ha generat a la al
Baix Segura un ecosistema únic, un verger en el punt més
àrid d'Europa, gràcies al retorn provocat pel reg
tradicional”.
Pel que fa a la situació a la Safor, el president de la
Comunitat de regants del riu d’Alcoi, Gaspar Pérez va
descriure la problemàtica comarcal que passa per un
excessiu minifundisme, l’escas relleu generacional, la
poca tecnificació, preus baixos en origen, i va defensar
la implementació del reg per irrigació front al reg per
gravetat per a modernitzar el sistema i intentar
aconseguir beneficis per als llauradors.
Cal recordar que els regants dels canals baixos del
Serpis viuen un procés de transformació i a partir del
31 de desembre del 2018 es voran obligats a regar per
degoteig. L’alcaldessa de Potries Assumpta Domínguez ha
demanat l’estudi de mesures per a garantir la
supervivència del patrimoni hidràulic medieval per part
de la comunitat de regants. Arran de la celebració de
les jornades des de la direcció de l’entitat han mostrat
la voluntat d’encetar un diàleg per tal de fer-ho
possible.
Davant de l’abandonament de la xarxa històrica de
partidors i sèquies, l’ambientòleg, Ismael Aznar, aposta
per invertir en la seua millora per a garantir la
pervivència de la flora i fauna.
Per la seua part, Gregorio Canales, professor de la
Universitat d’Alacant ha dit que “l’horta es un exponent
de sostenibilitat en l’ùs i reutilització d’escàs
cabdals”. |
• © laveudegandia.com
© laveudelasafor.com - 2015-2018 (Todos los derechos
reservados).
• Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial
de los contenidos ofrecidos a través de esta Web, salvo autorización
expresa de laveudegandia.com, o de laveudelasafor.com.
• Queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo
32,1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad
Intelectual.
• Queda prohibida la distribución, puesta a disposición,
comunicación pública y utilización, total o parcial, de los
contenidos de esta Web, en cualquier forma o modalidad, sin previa,
expresa y escrita autorización, incluyendo, en particular, su mera
reproducción y/o puesta a disposición como resúmenes, reseñas o
revistas de prensa con fines comerciales o directa o indirectamente
lucrativos, a la que se manifiesta oposición expresa. |